El llenguatge audiovisual

A l’anterior classe de Tic varem estar parlant del llenguatge audiovisual mitjançant dos power points que podeu consultar a continuació on s’exposaven les següents idees:


https://sites.google.com/site/cie3uab/audiovisual

  -      En el primer dels power points i en primer lloc se'ns exposava el fet d’entendre el llenguatge com a codi; un sistema de signes i regles per ser combinats. En el llenguatge audiovisual el significat del missatge ve donat per la interacció del so amb la imatge dins d’un context seqüencial.

-          Com a aspectes morfològics podem entendre’n els elements visuals i/o els sonors.

-          Com a aspectes sintàctics trobarem:

- En primer lloc l’enquadrament (Imatge de la pel·lícula Black Swan) que permet concentrar l’atenció en una part del que succeeix establint així un camp de filmació que és la proporció d’espai continguda a l’interior del requadre, el que no s’hi trobi dins es trobarà fora de camp.

- En segon lloc trobarem els tipus de plans (Imatges de la sèrie Lost) els quals es basaran en la mida de l’enquadrament, segons les proporcions de la figura humana. Aquests els podrem dividir entre plans descriptius, narratius o expressius.

1. Plans descriptius: Normalment expliquen on transcorre l’acció.

Gran Pla General: Ens dona un pla de situació des d’un punt elevat a molta distància entre la càmera i l’objecte enregistrat, per aquest motiu en les pantalles petites no s’aprecien els detalls. Requereix un temps de lectura llarg.

Pla General: Situa la persona en el seu entorn i el context adquireix importància. Requereix de nou un temps de llarg de lectura.

Convé no abusar dels GPG i el GP ja que generen un ritme de lectura llarg.

Pla de Conjunt: Mostra un escenari ampli en el que es poden distingir els personatges i que té un cert valor narratiu ja que permet apreciar l’acció.

2. Plans Narratius: Narren l’acció que es desenvolupa.

Pla Sencer: El personatge principal es veu sencer, es mostra perfectament l’acció i pot tenir un cert valor descriptiu.

Pla Americà o Pla ¾: Es mostra la figura humana fins a l’alçada dels genolls, el interès per tant es centra en l’individu en l’acció que duu a terme i podem apreciar el rostre del personatge.

Pla Mig: Es mostra el personatge de cintura cap a munt i es perd el context, té un cert valor expressiu i es pot posar en relació 2 o 3 personatges. Aquest pot ser llarg (de cintura cap a munt) o curt (d’espatlles cap a munt)

3. Plans Expressius: Mostren l’expressió dels protagonistes.

Primer Pla: Mostra el rostre captant l’estat expressiu del personatge, és de lectura fàcil i breu.

Pla detall o Insert: Mostra una part de la figura humana o un objecte, s’utilitza per mostrar algun detall de l’acció i contemplar el seu desenvolupament, a les entrevistes s’utilitzen per a les transicions com a plans de suport.

Primaríssim Primer Pla: S’enquadra només una part del rostre, el seu temps de lectura és fugaç. Aquest tipus de plans genera angoixa.

4. Escena: (Vídeo de la sèrie Lost) Una escena es compon d’un o més plans seguits que formen part d’una mateixa acció dins un espai i un temps determinat. Posseeix sentit narratiu complet. L’escena s’articula mitjançant la combinació de plans.

5. Pla Seqüència: (Vídeo de la pel·lícula Kill Bill) Entès com a unitat de presa, és a dir, el conjunt d’imatges enregistrades sense interrupció, des que es prem el disparador de la càmera fins que s’atura. S’enregistren sense talls, aplicant tots els canvis d’enquadrament, punt de vista i moviments necessaris sense deixar de filmar. És un concepte temporal.

           - En tercer lloc trobem la composició de la imatge que és la distribució dels elements que intervenen en una imatge i que es troben inclosos dins l’enquadrament. A l’hora de composar una imatge cal tenir en compte una sèrie de regles o lleis que incideixen en la lectura que farà l’espectador:

La llei dels terços: (Imatge de la sèrie Lost) Els personatges o objectes principals s’haurien de situar a les interseccions resultants de dividir la pantalla en una quadricula de 3x3.

Les línies: Horitzontals, associades amb l’estabilitat, harmonia, proporció, tranquil·litat, calma, repòs, fermesa, concòrdia...; les línies verticals que suggereixen força, rigidesa, activitat, tensió, vitalitat, ímpetu, poder...; les línies diagonals que s’identifiquen amb singularitat, originalitat, desnivell, anormalitat, desequilibri...; les línies corbes que generen sensació d’activitat, dinamisme, agitació, tràfic, moviment, impuls, pressió, turbulència, convulsió...

L’aire: Es denomina aire a l’espai més o menys buit que es deixa entre els subjectes o objectes principals que apareixen en una imatge i els límits de l’enquadrament.

La simetria: Resulta agradable, dóna sensació d’estabilitat, però pot produir monotonia.

La asimetria: És més dinàmica, pot generar més inestabilitat i tensió.

     -  En quart lloc trobem els angles de visió que depenen d’on situem la càmera per enregistrar el pla; pot ser mig, picat, zenital o contrapicat; i el seu angle pot ser recte o aberrant.
              

       -  En cinquè lloc trobem la profunditat de camp que és la distància per davant i per darrera del subjecte enfocat que apareix nítida; que dependrà de la distància focal, l’obertura del diafragma i la distància entre la càmera i el subjecte.

        - En sisè lloc trobem els moviments de càmera que es poden dividir en físics, on trobem la panoràmica (el tràveling) o els moviments òptics com el zoom.

      - En setè lloc trobem la continuïtat, és a dir, la coherència temàtica i perceptiva, tant temporal com espacial que hi ha d’haver entre plans successius i que es regeix per tot un conjunt de normes audiovisuals (continuïtat en la direcció del moviment, en el vestuari o l’escenari, en la il·luminació. (Vídeo d'errors de continuïtat a varies pel·lícules)

       - En vuitè lloc trobem el ritme que s’aconsegueix a partir d’una bona combinació d’efectes i  d’una planificació variada. Aquest pot ser dinàmic o suau.

       -  En novè lloc trobem la il·luminació la qual es pot utilitzar com a recurs expressiu. Aquesta pot ser suau, dura, natural, artificial, directa, indirecta, picada, perpendicular, contrapicada, frontal, lateral o posterior; tot i que també s’ha de tenir en compta la temperatura del color, el balanç de blancs, la saturació, les tonalitats (colors freds/càlids)

      -   Seguidament torbem les transicions, es a dir les formes de connexió entre els diferents plans que poden ser per edició per tall, per encadenat, per fosa a negre, per obertura en negre, per cortineta, per desenfocament, per panoràmica, per escombrada, per imatge congelada o per emmascarament.

        El segon power point ens introdueix una mica més a recursos visuals i lingüístics. A través d’aquest farem una anàlisi de diferents anuncis publicitaris, però per a fer l’anàlisi primer de tot hem de conèixer alguns conceptes:

     Denotació: El significat deriva de la identificació dels elements que apareixen a la imatge i s’associa amb una lectura objectiva de la mateixa.

     Connotació: La significació depèn de la interpretació que realitzi el lector i es considera la polisèmia del llenguatge audiovisual. Tot i que el missatge no està tancat, es pot parlar de lectures hegemòniques. A banda dels elements del llenguatge audiovisual, l’ús de recursos estilístics contribueix a modificar el significat denotatiu dels elements del missatge.


A continuació us presentaré els recursos visuals i lingüístics als que anomenem figures retòriques:


     Metonimia: Substitució d'un element per un altre amb el que té una relació de tipus causa - efecte, continent - contingut, proximitat o context.

      Denotació: Se'ns mostra una clau d'un cotxe ford amb un grabat en forma de ciutat en ella.

 

     Connotació: En aquest anunci podem observar l'ús del recurs de la metonímia ja que a la imatge surt una clau que podem associar amb el cotxe, i més tenint en compte el missatge que se'ns dona "The city is in your hands" és a dir, que gràcies a aquest cotxe amb un gir de la clau podràs anar allà on vulguis.

    Dins la metonímia podem trobar la sinècdoque, un tipus de metonímia que consisteix en prendre el tot per les parts.

       Denotació: Una fotografia del Big Ben a Londres.


    Connotació: En aquest cas consideraríem que és una sinècdoque en el cas que estiguéssim referint-nos a la ciutat de Londres tant sols amb la imatge del Big Ben com fan a moltes guies de viatge.


     Hipèrbole: És una exageració que busca generar un major impacte en l'espectador. S'acostumen a realitzar imatges irreals, trucs i efectes especials.

     Denotació: Una persona asseguda a una alçada molt elevada des de on es veu un parc aquàtic.


    Connotació:  En aquest cas podem veure l'exageració plasmada en aquest anunci del Beach Park a Brasil que té un tobogan conegut com Insano, de 41 metres d'alçada, on es diu que es donen velocitats de baixada de 105 kilòmetres per hora. Clarament a través de l'anunci ens volen donar a entendre que el tobogan és tant alt que estarem per sobre dels núvols i que ho gaudirem molt.


     Metàfora: És una comparació molt exagerada on s'elimina un dels elements de la comparació. S'identifica un terme real amb un altre d'imaginari amb el que es manté una certa semblança.

      Denotació: En aquesta imatge veiem un banc de peixos i dues mans.


     Connotació: L'anunci utilitza la forma del banc de peixos per a substituir una imatge, la d'una revista, en la qual la persona pot submergir-se per, com diu l'anunci, "Discover a whole new world at your fingerstips", és a dir, descobrir un nou món als teus dits. Aquest anunci, cal dir que és de la revista World Traveller Magazine que es dedica a plasmar indrets interessants d'arreu del món.


     Elipsis: És l'omissió d'un element que tot i així s'endevina.

     Denotació: En aquest anunci podem veure una dona amb un vestit.


     Connotació: Analitzant-lo podem dir que aquest vestit està realitzat mitjançant el seu propi cabell i tenint en compte que l'anunci és de Pantene Pro - V podem concloure que el seu cabell és tant suau, fort i lluent que se'l vol posar com a vestit perquè és elegant.


     Comparació: Consisteix en la presentació de dos elements per tal que es puguin comparar les seves qualitats i propietats.

      Denotació: En aquesta imatge podem veure un tauró i una forma semblant a un peix, però que si no llegim l'anunci no sabem ben bé que és.


  Connotació: Quan analitzem l'anunci i llegim el que se'ns presenta, "Gafas de natación graduadas, dominio bajo el agua", "Disponible para miopia e hipermetropia; Pidelas en tu optica"; podem concloure que la imatge de sota el tauró que imitava la seva silueta són unes ulleres per bucejar i que tal i com diu l'anunci són graduades i que per tant en permetran nedar sense cap problema, convertint-nos en els més ràpids i amb una visió impecable com els taurons.


     Contradicció o antítesi: Consisteix en mostrar una contradicció.

     Denotació: En aquest anunci trobem un paraigües negre per la par de fora i amb un estampat de cel clar per la part de dins.


     Connotació: La contradicció en aquest cas és clarament la imatge que ens projecta la part de dins del paraigües comparada amb la del exterior tenint en compte que el fem servir quan plou. D'aquesta manera ens intenten dir que tot i que plogui, tindrem un bon dia sobre els nostres caps.


     Repetició: Consisteix en la repetició de determinats elements d'una imatge o seqüència.

      Denotació: Veiem la figura d'un nen repetides vegades però cada cop més gras.


     Connotació: Aquest anunci ens mostra que hem de prendre la nostra salut seriosament i dels nostres fills per a que no acabem d'aquesta manera. Aquest anunci és del govern de Buenos Aires per intentar conscienciar a la societat d'una bona alimentació.


     Personificació: Comparació molt exagerada on s'elimina un dels elements de la comparació. S'identifica un terme real amb un altre imaginari amb el que es manté una certa semblança.

     Denotació: Aquest anunci ens mostra una noia abraçada al que sembla una figura d'un noi.


    Connotació: Analitzant l'anunci podrirem concloure en primer lloc que a la noia li agrada llegir, però quan llegim l'eslogan "If you really want to touch someone, send them a letter" entenem clarament que es tracta d'una empresa de missatgeria que intenta promocionar l'escriptura de cartes per a les persones a les que no podem veure.


     Hipèrbaton: És una alteració de l'ordre lògic dels elements d'una imatge o seqüència, per exemple persones que caminen pel soste, canvis de prespectiva...

     Denotació: Aquest anunci ens presenta una sèrie d'imatges que no segueix, a priori, l'ordre normal de pas de pàgina.


     Connotació: Analitzant l'anunci podem veure que es tracten d'unes vitamines per ajudar a memoritzar i per això la pàgina es repeteix una i una altra vegada sense necessitat real de que la seqüència comenci i acabi on li pertoca.


      Al·literació: Consisteix en la repetició d'una sèrie d'elements que tenen sons semblants. Com ara el següent fragment de la introducció de "L'Antàrtida" de Jacint Verdaguer: [...]"i roda com un carro el tro de guerra" [...].


      Jocs d'idees i de paraules: Consisteixen en establir associacions, presentar idees que sobten utilitzant paraules amb doble sentit, conceptes ambigus, ironia...

     Denotació: En aquest anunci veiem una sèrie d'agafadors de l'autobús amb forma peculiar.


     Connotació: Quan analitzem l'anunci, podem veure que els agafadors fan la funció d'anunci, en aquest cas, anuncien un rellotges i curiosament, al moment de fer servir l'agafador podem comprovar com ens quedaria el rellotge al nostre canell.


     Espero que us hagi agradat la publicació i que comenteu, en breu més!