Eines de comunicació on line: Fan ús de la plataforma Moodle Educat 1x1, la plataforma Eleven, la Xarxa Social-Educativa Júlia Minguell i la Intranet de recursos. Tot i que l'insitut disposa de tots aquests serveis informàtics, nosaltres ens varem centrar en el Cicles Formatius, on utilitzen la plataforma Moodle i la Intranet.
A més, utilitzen càmeres digitals per a grabar-se durant les sessions de pràctiques esportives tal i com explicarem més endevant.
Relació ordinadors/usuaris: Tenint en compte que l'escola duu a terme el projecte Educatiu 1x1, els alumnes disposen d'un ordinador portàtil, així com altres recursos informàtics.
Freqüència d’ús: Diariament i a la majoria de les activitats.
Tipus d’ús: Educatiu.
Integració en quin tipus d’activitats: En activitats teorico-pràctiques.
Software utilitzat: Windows XP i Vista.
Quins continguts es treballen i quins s’exclouen? Pel que fa a les activitats pràctiques podem dir que utilitzen el material audiovisual per perfeccionar els seus moviments tècnics. En canvi, en les activitats més teòriques l'ús es redueix a la consulta d'informació i l'entrega de treballs.
Quin és el paper del docent? A l'aula el docent té un paper d'acompanyament en l'aprenentatge dels alumnes així com de transmissió de coneixements.
Quin és el paper de l’alumne? L'alumne és receptor de la infomació, mentre que a les classes pràctiques és ell mateix qui fa una autoavaluació o una avaluació dels seus companys.
Com es valorada la proposta per part del professorat i l’alumnat? La proposta és valorada molt positivament tant per part dels alumnes com pels professors.
¿Quines característiques del centre destacaríes com a més importants per la seva aportació als processos d’ensenyament i aprenentatge mitjançant les TIC? L'ús de les TIC a l'IES Júlia Minguell fomenta la participació i l'autoaprenentatge dels alumnes, així com a fer-ne un ús adequat.
Quina és l’aportació fonamental de les TIC al projecte? L'ús de les TIC en aquestes activitats és fonamental per a que els alumnes s'autocorregeixin i s'autoavaluin.
Consideres que l’ús que se’n fa de les TIC pot ser considerat una “bona pràctica” o una “pràctica innovadora”? Pensem que és una bona pràctica perquè així motiva als alumnes i els fa partíceps en les activitats proposades a l'aula. Creiem que l'ús dels audiovisuals dins els esports és una pràctica força innovadora ja que grabant-se poden veure els seus propis errors i autocorregir-s per millorar.
Valoració global: Creiem que l'ús de les TIC en aquesta institució educativa és molt innovadora ja que no tant sols utilitzen els ordinadors, les pantalles digitals... durant les classes dins l'aula, sinó que han buscat la manera de treballar-les a través dels esports per a poder motivar als alumnes i millorar la tècnica. Així doncs i per finalitzar, creiem que la realització d'aquesta pràctica ha estat molt constructiva ja que hem pogut veure altres maneres d'utilitzar les TIC dins les aules.
Aquest audiovisual sobre l'ús de les TIC a l'IES Júlia Minguell de Badalona ha estat realitzat amb la col·laboració de l'Oriol Pipó i la Gemma Ripollés.
Glogter és una pàgina que ens permet realitzar visualitzacions compostes dels típics murals o pòsters que faríem a l'aula amb els nostres alumnes però d'una forma més moderna ja que ens permet interactuar-hi.
Per exemple en el GLOGque he realitzat juntament amb l'Anaïs, la Laura, la Gemma i la Belinda, podràs trobar la llegenda de Sant Jordi amb imatges que es poden ampliar (un conte pensat per als més petits i per pels de primària també, ja que compte amb els dos tipus de lletres: la de pal pels més petits i la lligada pels més grans; i una partitura amb la cançó dels cavallers per a treballar-la a classe), gifs animats (per aconseguir que l'entorn sigui més dinàmic), sons o cançons (com és el cas del nostre glog on podem sentir l'ambient d'un poble medieval), incrustar-hi vídeos (com el de la llegenda de sant jordi) i fitxers amb les activitats que realitzariem dins l'aula, en aquest cas, l'elavoració de dues roses amb material reciclat.
Esperem que us agradi i que us animeu a crear els vostres propis glogs per a vosaltres mateixos o per als vostres futurs alumnes!
Hoffstetter, F. afirma que la multimèdia és l’ús de l’ordinador per presentar i combinar text, gràfics, àudio i vídeo amb enllaços que permetin a l’usuari navegar, interactuar, crear i comunicar-se.
No tots els multimèdia tenen una finalitat educativa per a que ho sigui requereix intercanvi d’accions entre l’alumne i el recurs interactiu permetent així l’adquisició de nous aprenentatges significatius fruït d’una elaboració cognitiva conscient i intencional per part de l’alumne.
Composta per tres títols - "Naraba", "Naraba World: El Palau Misteriós" i "Naraba World: El Laberint de la Llum" -, recull les principals matèries educatives de l'educació reglada per a nens d'Educació Infantil i Primer Cicle de Primària (5 a 9 anys). El seu contingut i metodologia, definits per un grup d'experts en educació i jocs, aborda àmpliament les Competències Clau per a l'Aprenentatge Permanent i contingut curricular de la Llei Orgànica d'Educació vigent (LOE,2006).
Els productes Naraba World s'estructuren i complementen de manera similar a com ho fa un llibre de text i el seu corresponent quadern d'exercicis. Naraba funciona com el joc central de la gamma i aborda totes les matèries curriculars, mentre que "El Palau Misteriós" i "El Laberint de la Llum" focalitzen el treball en l'aprenentatge i la pràctica de les matemàtiques.
Nosaltres creiem que és un bon material però no ho és tot. Els infants han de conèixer més materials i més maneres de fer. Com passa amb tot, quelcom és bo en la seva justa manera. No es pot abusar però tampoc rebutjar. Com a futures educadores ho podem tenir en compte com a recurs.
Aquest videojoc ha tingut tanta repercusió en l'àmbit educatiu que inclús ha sortit a les notícies i a un dels programes deRedesd'Eduard Ponset dedicat alsvideojocs educatiusamb una entrevista a Marc Prensky, especialista en videojocs i aprenentatge, posant com a exemple de videojoc educatiu modelNaraba.
El disseny i desenvolupament de Naraba ha comptat amb l'ajuda de professors i experts del sector educatiu que han donat forma als continguts curriculars i els han adaptat a les necessitats manifestades pels pares i a les expectatives de nens i nenes partícips en el projecte. Naraba aborda de manera àmplia i rigorosa les Competències de la UE per a l'Aprenentatge Permanent i els continguts curriculars recollits en la Llei Orgànica d'Educació en vigor per a escolars d'educació infantil i primer cicle de primària (de 5 a 9 anys).
Compta amb més de 60 mini jocs i més de 100 missions en les quals es treballen de manera intrínseca al joc les matèries de l'escola, immerses en una trama argumental original i divertida que convida als nens a seguir jugant mentre aprenen de manera imperceptible per a ells.
El videojoc, disponible en espanyol, anglès, alemany i francès porta integrada una opció multilingüe perquè els nens puguin exercitar o adquireixin vocabulari d'un segon idioma mentre juguen.
Classificació del videojoc segons les aplicacions multimèdia:
1. Segons el sistema de navegació “Naraba” té una estructura reticular perquè permet a l’usuari total llibertat de navegació pel seu món.
2. La finalitat de “Naraba” és formativa però a la vegada és doble. En primer lloc, és tracta d’una simulació perquè:
• L’estudiant pot experimentar a través d’un escenari o model i comprovar l’efecte de les seves decisions.
• Paper actiu de l’usuari.
• Aprenentatge per descobriment.
I en segon lloc, es proposa un objectiu, la captura del tresor:
• Permet adquirir informació practicar habilitats i procediments relacionats amb les Tic i el continguts proposats amb l’accés a la informació.
3. Segons el paradigma d’aprenentatge, que fa referència a les bases psicopedagògiques de l’aprenentatge, més concretament del cognitivisme:
• Es basa en les teories del processament de la informació, algunes idees conductistes (reforç, anàlisi de tasques) i de l’aprenentatge significatiu.
• L’aprenentatge es concep com un procés actiu.
• El coneixement es considera com una realitat externa que ha de ser adquirida per l’estudiant.
• Les condicions internes que intervénen en el procés: motivació, captació i comprensió, adquisició, retenció.
• Importància de l’experimentació i la resolució de problemes. (S’apren fent)
• Importància de la interacció social. L’estudiant és assessorat i connectat amb d’altres aprenents i experts per tal d’explorar un tema curricular donat.
4. Segons el grau de control del professional, és a dir, de les possibilitats de configuració de l’aplicació per tal d’adaptar-les a les necessitats dels usuaris, “Naraba” és un programa informàtic que no permet cap tipus de modificació tot i que l’usuari pot escollir l’itinerari.
5. Els destinataris als quals va dirigit aquest videojoc és a infants de cinc a nou anys.
6. Segons la seva funció en l’aprenentatge podem dir que “Naraba” engloba el següent contingut curricular: matemàtiques, llengua, medi social, medi natural, música, plàstica i habilitats personals.
7. Segons el seu comportament, apostem per aquest videojoc ja que l’alumne és subjecte actiu i participa lliurement.
8. Segons el rol de l'alumne i el docent:
• Rol de l’alumne:A través d’aquest joc aprèn? Sí, perquè desenvolupa destreses, habilitats i estratègies. El vincle amb la realitat que aquest joc ofereix a l’alumne és fomentant l’esperit aventurer. Se li dóna l’opció de triar un personatge per jugar que perfectament podria ser ell mateix.
• Rol del docent: Si la intenció del docent és que l’alumne aprengui jugant, aquest videojoc és bastant adequat tot i que no l’únic que pot utilitzar. El millor és oferir el joc, explicar les prestacions i deixar fer a l’alumne al seu aire (que és com més aprèndrà). Pot estar a la seva disposició per resoldre dubtes però no per ajudar-li constanment.
El joc està pensat per jugar individualment, però també podem donar l’opció de jugar en parelles, com a molt trios, per fomentar el joc cooperatiu.
El docent no s’ha de preocupar de que l’alumne trobi continguts no adequats a la seva edat mentre navegui ja que cada unitat que s’ha venut del joc inclou Naraba Internet Security. Això resulta força tranquilitzador per nosaltres.
9. Segons el seu disseny i suport podem dir que aquest és atractiu per als alumnes als quals va dirigit, fet que provoca la seva motivació i ganes de jugar.
10. Segons la metodologia es pot utilitzar aquest videojoc com a eina per treballar totes les matèries ja que proporciona un aprenentatge globalitzat i mitjançant el joc lúdic.
Naraba transforma els videojocs en un motor per a l'aprenentatge i el descobriment
“Els videojocs són efectius perquè aconsegueixen una cosa que l'educació tradicional i el programari educatiu tradicional no havien aconseguit: cridar l'atenció.” Eduard Punset.
“Un joc amb un concepte innovador que recull els principals continguts educatius de l'escola però amb un objectiu clar: fer gaudir als nens.” Ignacio Osuna.
Els continguts i metodologies dels jocs han estat creats per un grup d'experts en educació i jocs. Abanderen a Espanya les metodologies pedagògiques del Game Based Learning (Aprenentatge Basat en el joc) que ja està donant resultats molt positius per a l'aprenentatge en països com el Regne Unit.
En les generacions que creixen calen metodologies basades en el joc lúdic ja que tenen poca facilitat per concentrar-se i, per contra, molta facilitat per dispersar-se. Cal motivar-los, proporcionar acció i moviment, convertir-los en subjectes actius i protagonistes...i que no s’adonin que estan aprenent.
Per introduir aquest videojoc explicariem als nostres alumnes la següent història:
"Fa centenars d'anys va existir un gran continent anomenat Naraba. Naraba era una terra de contrastos: gèlides àrees en el nord, fabuloses platges en el sud, un volcà adormit a l'est, frondoses selves a l'oest, àmplies prades i nevats cingles a la zona nord-oest, riques mines en el nord-est i una superba capital en el centre del continent. Cadascuna d'aquestes regions oferia ecosistemes diferents i, per tant, Naraba era el continent amb major biodiversitat del planeta.
Els seus habitants, els narabian, eren un poble orgullós de viure en pau i satisfet dels seus assoliments: havien aconseguit dominar els elements de la naturalesa per viure en harmonia amb ella. La seva major obra era la capital de Naraba, Caleida, un fabulós conjunt de temples als elements i la naturalesa i seu del govern de Naraba, un Consell que administrava els assumptes del continent des del palau més espectacular que mai s'havia construït.
Els narabian portaven una vida afable i tranquil·la, aprofitant els regals que la naturalesa els feia en forma de cultius, caça, pesca i minerals. Eren molt bons artesans i no precisaven de gens, ja que tots tenien quant necessitaven per viure.
No obstant això, amb el pas dels anys alguna cosa estrany va començar a succeir en Naraba. Al principi no eren més que petits successos aïllats, gairebé sense importància, com un sembrat fet malbé o argila d'un pou que en coure s'esquerdava o vaques que ja no donaven llet. La freqüència d'aquest tipus d'esdeveniments va començar a augmentar gradualment fins que els habitants de Naraba van decidir posar l'assumpte en mans del Consell.
Els savis del Consell, compost per un ancià, una anciana, un home, una dona, un jove i una jove, van intentar descobrir l'origen de tots aquells problemes emprant tot el seu coneixement, saviesa i màgia. Però no van aconseguir esbrinar gens i la situació era cada vegada pitjor. Era com si la naturalesa estigués infectada per una greu malaltia que l'estava matant a poc a poc..."
El nou projecte dins el blog de Tic-Tac ha estat la realització d'una presentació en power point sobre la Identitat Digital, és a dir, el jo d'Internet, el conjunt de trets propis d'un individu que, a la xarxa, el diferencien d'altres identitats i permeten determinar qui és i verificar qui diu ser. Es constitueix tant pel que diem o fem i la representació gràfica a la xarxa com pel que altres diuen o fan en relació amb aquesta identitat.
A continuació podreu veure la presentació tal i com ha estat dissenyada per l'Anaïs Queralt, la Laura Reina, la Gemma Ripollès, la Belinda Tirado i jo mateixa, Patrícia Romero; ubicada al web slideshare, malauradament les webs en les que hem intentat pujar el nostre power point no admetien el so, com és aquest cas, tot i així a continuació presentem una altra possibilitat. (Per poder veure el correctament la presentació fes click aqui)
A través del seguent vídeo (power point convertit mitjançant el programa "E.M. Free PowerPoint Video Converter" per a que la música escollida pogués ser escoltada").
Espero que us agradi i que el trobeu interessant!!
Hola!! Aquesta nova entrada va dedicada a tot el seminari 3B de la UAB, tant pels que fan infantil, com per als de primària i sense oblidar als de integració social.
Aquest primer any a la universitat esta significant molt per a mi, i no seria tant especial sense totes les persones que surten (i les que no) al videoclip que hem preparat entre l'Anaïs, la Laura, la Gemma, la Belinda i jo. Espero que us agradi molt i que el gaudiu veient-lo tant com hem gaudit realitzant-lo.
Gràcies per fer d'aquest primer any únic i màgic, un any que mai oblidaré; és i esta sent especial, per tots els riures i somriures, pels bons moments... M'agrada!
Videoclip editat amb Movie Maker per Anaïs Queralt, Laura Reina, Gemma Ripollès, Patrícia Romero i Belinda Tirado.
Material utilitzat per a la realització del videoclip:
- Imatges del sopar realitzat amb el seminari 3B el passat 6 de Març.
- Cançó: On the floor de Jennifer López ft. Pitbull.
- Vídeos editats d'emisions televisades de l'APM?.
- En primer lloc les infraestructures distingint entre l’accés a les xarxes telemàtiques (la velocitat de la connexió), el hardwre (equips, materials físics) i el software (programes, aplicacions).
Podem distingir diferents tipus d’entorns tecnològics en funció de les infraestructures disponibles: entorn d’aula amb Pissarra Digital, amb ordinadors de suport, entorns de treball per parelles o de forma individual, per treballar des de casa...
- En segon lloc els recursos com a mitjans d’ensenyament que on es poden ifentificar tres components: la dimensió sintàctica (referit al llenguatge, el sistema simbòlic utilitzat); la dimensió semàntica (connectada amb el contingut del missatge mediat) i la dimensió prgmàtica (vinculada a la funció, la forma en què poden ser utilitzats).
Mitjà didàctic vs. Recurs educatiu: El mitjà didàctic és qualsevol materil elaborat amb l’intenció de facilitar els processos d’ensenyament i aprenentatge, com ara el llibre de text; en canvi el recurs educatiu és qualsevol material que, en un context educatiu concret, sigui utilitzat amb una finalitat didàctica o per facilitar el desenvolupament de les activitats formatives.
Mitjans utilitzats en l’àmbit educatiu:
Mitjans impresos -> Predomina el llegutge textual tot i que també s’inclouen representacions icòniques. L’estructura tradicional dels llibres de text respon a una manera d’entendre l’ensenyment com la transmissió de coneixements. (llibres de text, enciclopèdies, quaderns de lectura, fitxes de lectura, fitxes d’activitats, còmics...)
Mitjans audiovisuals -> La presència no és tan massiva com en el cas dels mitjans impresos. Possibiliten les diferents formes de representació del coneixement, així com desenvolupar una alfabetitzció visual per part de l’alumnat. La introducció de recursos audiovisuals suposa un increment de la feina del docent a l’hora de planificar el procés d’ensenyament. (cinema, televisió i vídeo). Tot i així aquests recursos poden presentar dificultats del professorat (manca de formació tècnica i didàctica) o del centre (baix nombre d’equips i ubicació allunyada de l’entorn destinat les classes)
Mitjans informàtics -> Són dispositius de tractament automàtic de la informció que permeten produir, gestionr, emmagatzemar i intercanviar la informció; tenen una gran versatilitat i serveixen com a mitj`de comunicació.
A continuació us presento una sèrie d’aplicacions informàtiques (OECD, 2001):
Eines de tipus general: (Editors de text, presentacions, fulls de càlcul…) Gran protagonisme, es requereix un ús innovador i creatiu per part dels docents.
Eines per al docent: (Editors de cursos en línea, sistemes de projecció, PDI…) Preparació sessions, visualització de materials amb el grup.
Comunicacions: (Correu electrònic, videoconferència, xat…) Visió de l’ensenyament que sobrepassa els murs del centre educatiu.
Recursos: (Basats en la web (generals o específicament disenyats per a l’ensenyament)) Aprenentatge orientat a l’adquisició i desenvolupament de habilitats.
Ensenyament assistit per ordinador: (Realització d’exercicis relacionats amb un determinat tipus de continguts) Aprenentatge individual, s’adapten bé a models transmissius d’E/A.
Sistemes d’aprenentatge integrats: Recullen i informen del progrés. Inclouen programes d’ensenyament assistit per ordinador, requereixen una certa alfabetització informàtica per part de l’alumnat.
Eines de gestió: (Procediments a classe, administració del centre, publicació de resultats, comunicació…) Seguiment del progrés de l’alumnat, gestió dels recursos financers, humans i educatius, possibilitat de comunicar-se amb les families.
- En tercer lloc les metodologies, és a dir, el tipus d’ús de les TIC:
Ús trasmissor – reproductor -> Els materials s’utilitzen com la fornt principal del que s’enseny; els docents i els estudiants són els consumidors de la informació; es potencia un aprenentatge memorístic o l’adquisició de rutines cognitives i hi ha una preocupació pels resultats.
Ús pràctic – situacional -> Els subjectes s’apropien dels materials per utilitzar-los segons els seus interessos i necessitats; les tasques plantejades són obertes, tenen en compte les dimensions contextuals i processuals de l’ensenyament i el desenvolupament de problemes – projectes que no tenen una única solució ni una única forma de resoldre’ls.
Ús crític – transformdor -> Relació estreta i simultània entre teoria i la pràctic; els mitjans s’utilitzen com elements d’anàlisi, reflexió, crítica i transformació de pràctiques d’ensenyament i de missatges portadors de valors no desitjats i on els alumnes i professors són considerats com a éssers anlítics, reflexius, constructors i transformadors de pràctiques i informacions.
Finalment, hi ha tres escenaris a analitzar respecte a les reaccions dels centres docents per adaptar-se a les TIC i al nou context cultural (Aviram, 2002):
Escenari tecnòcrata -> La intorucció de les TIC consisteix en realitzar petits ajustos; una primera fase de l’alfabetització digital es centre en aprendre sobre les TIC i la següent en aprendre de le TIC.
Escenari reformist -> Es desenvolupen activitats per prendre sobre i de les tic; s’introdueixen nous mètodes d’ensenyament – aprenentatge sonstructives que contemplen l’ús de les TIC com a instrument cognitiu i els usos per a una educació menys instructiva: cerc d’informació, simulacions... en la que s’inclouen activitats de tipus interdisciplicar i col·laboratives.
Escenari holístic -> Els centres desenvolupen una profunda reestructuració de tots els seus elements; les TIC s’utilitzen per activitats que d’una manera no podrien fer-se.
Seguidament, partir del visionat del reportatge sobre el projecte EDUCAT 1x1 que es pot trobar a http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=57687 analitzarem els elements que intervenen a l’hora d’utilitzar les TIC en l’entorn escolar.
Anàlisi de l’ús de les TIC en el projecte EDUCAT 1x1
“El Projecte EduCAT 1x1 dóna noves dotacions a les aules, proporciona un ordinador portàtil a cada alumne i comprèn el desplegament exploratori dels llibres digitals. Constitueix com a tal una aportació més, destinada a l'adquisició i el desenvolupament de les competències necessàries en la societat del coneixement. Aquest reportatge recull les experiències de l'alumnat i el professorat d'alguns centres on s'aplica el projecte.”
- Infraestructures (equipaments, accés a la xarxa, programari, disponibilitat, ubicació...etc.)
Trebal col·lboratiu es fa molt més fàcil a través d’aquest tipus de mètode.
L’accés la la xarxa és sobint un impediment donat que a vegades l’internet falla i el programa se’ls hi queda penjat.
Els equipaments no són del tot adequats donat que les aules no estàn preparades per a les activitats, els nens i nenes no disposen d’endolls per a que no se’ls acabi la bateria i les aules no estan preparades per a que els portatil i la interacció entre els alumnes es relitzi de forma adequada.
El programari en ocasions pot ser l’adequat si sempre fan us del mateix tipus de programes, tot i que seria interessant poder tenir llibres digitals per a tots els cursos i assignatures homologats.
- Recursos (ús de llibres didàctics, així com altres recursos i entorns de treball online)
Els recursos són molt aplicables en cada moment a través de imatges, és per això que com a tal els llibres didàctics, l’ús del moodle... fan de l’adquisició de coneixements una tasca molt més dinàmica i col·lborativa per als nens i nenes cosa que els motiva per seguir endevant.
- Metodologies (dinàmiques de treball, elements a tenir en compte)
És evident que la majoria de les metodologies emprades aconsegueixen un millor resultat que les que s’utilitzaven anteriorment. El fet de poder ser crítics i autònoms amb el que fan mentre col·lboren els ajuda en tot moment.
Altres aspectes a tenir en compte :
- Quin és el rol del docent? La introducció de les TIC modifica la relació professor-alumne?
El professor ha passat d’explicar el tema en primera persona a estar al darrera de la informació. Tot i així solen compaginar el mètode antic amb el de les TIC per a que no sigui tant monòton. Així doncs els professors fan el paper d’acompayar al seu alumnat en l’adquisició significativa de coneixements.
- Quin és el rol de l’alumne?
L’alumne adquireix unes capcitats per a l’adquisició dels coneixents molt més ràpida a través dels ordinadors. Poden trobar molt més ràpid la informació i amb molts més exemples podent relacionar-se més d’una forma diferent, des del moodle... Utilitzen el llibre digital prèviament i el moodle que és realitzada pels mestres. Així doncs els alumnes adquireixen un rol més autònom en el seu propi aprenentatge on poden col·laborar entre ells.
- Formació del professorat.
El professor ha d’haver tingut una certa interacció amb el programari per poder fer-ne us així com una formació amb l’ús de la xarxa... El professorat ha d’estar-hi interessat i cal que s’ajudin entre ells crent més cooperació i cohesió amb més reunions proposant activitats a través del moodle...
- Quines competències es pretén que l’alumne adquireixi mitjançant l’ús de les TIC?
L’ús dels llibres digitals els permet col·laborar i que es cohesionin més com a grup d’una forma més activa, facilitant el seu aprenentge. L’alume apren a aprendre autònomament, i per tant és l’amo dels seus aprenentatges. Creuen important, però col·lborar amb els metres per ajudar-los a millorar.
- Crítiques que ha tingut la implantació del projecte EDUCAT 1x1
Una de les crítiques que ha rebut és el fet de que no tots els alumnes hagin rebut aquests portàtils, a més s’hauria de replantejar el fet de que se’l puguin endur a casa donat que d’aquesta manera en poden fer un ús indegut...
A partir de l’anàlisi dels elements esmentats, valoreu el projecte. Considereu que la iniciativa EDUCAT 1x1 pot contribuir a la reducció del fracàs escolar? Quins són els elements imprescindibles per a què el projecte tingui èxit?
Crec que l iniciativa es correcte però prematura donat que pot ser el fet d’otorgar un portàtil a alguns alumnes no és la millor solució. Tot i així en els cassos que els tenen és pot veure clarament una millora com a mínim en el seu interés degut a la intenció educativa del professors, als recursos visuals utilitzats... Per a que aquest projecte tingui èxit hauria de ser aplicat a totes les escoles i cursos, des de primaria fins al batxillerat, per a que els alumnes puguin tenir uns aprenentatges més automatitzats i significatius on hi hagi un pla clar i establert igual per a tots els cursos de totes les escoles. Cal dir però que pot ser el fet d’endur-se’l a casa no seria la millor solució, sinó que la simple implantació d’una pantalla amb possibilitat de teclat i ratolí serien suficients.
A l’anterior classe de Tic varem estar parlant del llenguatge audiovisual mitjançant dos power points que podeu consultar a continuació on s’exposaven les següents idees:
-En el primer dels power points i en primer lloc se'ns exposava el fet d’entendre el llenguatge com a codi; un sistema de signes i regles per ser combinats. En el llenguatge audiovisual el significat del missatge ve donat per la interacció del so amb la imatge dins d’un context seqüencial.
-Com a aspectes morfològics podem entendre’n els elements visuals i/o els sonors.
-Com a aspectes sintàctics trobarem:
- En primer lloc l’enquadrament (Imatge de la pel·lícula Black Swan) que permet concentrar l’atenció en una part del que succeeix establint així un camp de filmació que és la proporció d’espai continguda a l’interior del requadre, el que no s’hi trobi dins es trobarà fora de camp.
- En segon lloc trobarem els tipus de plans (Imatges de la sèrie Lost) els quals es basaran en la mida de l’enquadrament, segons les proporcions de la figura humana. Aquests els podrem dividir entre plans descriptius, narratius o expressius.
1. Plans descriptius: Normalment expliquen on transcorre l’acció.
Gran Pla General: Ens dona un pla de situació des d’un punt elevat a molta distància entre la càmera i l’objecte enregistrat, per aquest motiu en les pantalles petites no s’aprecien els detalls. Requereix un temps de lectura llarg.
Pla General: Situa la persona en el seu entorn i el context adquireix importància. Requereix de nou un temps de llarg de lectura.
Convé no abusar dels GPG i el GP ja que generen un ritme de lectura llarg.
Pla de Conjunt: Mostra un escenari ampli en el que es poden distingir els personatges i que té un cert valor narratiu ja que permet apreciar l’acció.
2. Plans Narratius: Narren l’acció que es desenvolupa.
Pla Sencer: El personatge principal es veu sencer, es mostra perfectament l’acció i pot tenir un cert valor descriptiu.
Pla Americà o Pla ¾: Es mostra la figura humana fins a l’alçada dels genolls, el interès per tant es centra en l’individu en l’acció que duu a terme i podem apreciar el rostre del personatge.
Pla Mig: Es mostra el personatge de cintura cap a munt i es perd el context, té un cert valor expressiu i es pot posar en relació 2 o 3 personatges. Aquest pot ser llarg (de cintura cap a munt) o curt (d’espatlles cap a munt)
3. Plans Expressius: Mostren l’expressió dels protagonistes.
Primer Pla: Mostra el rostre captant l’estat expressiu del personatge, és de lectura fàcil i breu.
Pla detall o Insert: Mostra una part de la figura humana o un objecte, s’utilitza per mostrar algun detall de l’acció i contemplar el seu desenvolupament, a les entrevistes s’utilitzen per a les transicions com a plans de suport.
Primaríssim Primer Pla: S’enquadra només una part del rostre, el seu temps de lectura és fugaç. Aquest tipus de plans genera angoixa.
4. Escena: (Vídeo de la sèrie Lost) Una escena es compon d’un o més plans seguits que formen part d’una mateixa acció dins un espai i un temps determinat. Posseeix sentit narratiu complet. L’escena s’articula mitjançant la combinació de plans.
5. Pla Seqüència: (Vídeo de la pel·lícula Kill Bill) Entès com a unitat de presa, és a dir, el conjunt d’imatges enregistrades sense interrupció, des que es prem el disparador de la càmera fins que s’atura. S’enregistren sense talls, aplicant tots els canvis d’enquadrament, punt de vista i moviments necessaris sense deixar de filmar. És un concepte temporal.
-En tercer lloc trobem la composició de la imatge que és la distribució dels elements que intervenen en una imatge i que es troben inclosos dins l’enquadrament. A l’hora de composar una imatge cal tenir en compte una sèrie de regles o lleis que incideixen en la lectura que farà l’espectador:
La llei dels terços: (Imatge de la sèrie Lost) Els personatges o objectes principals s’haurien de situar a les interseccions resultants de dividir la pantalla en una quadricula de 3x3.
Les línies: Horitzontals, associades amb l’estabilitat, harmonia, proporció, tranquil·litat, calma, repòs, fermesa, concòrdia...; les línies verticals que suggereixen força, rigidesa, activitat, tensió, vitalitat, ímpetu, poder...; les línies diagonals que s’identifiquen amb singularitat, originalitat, desnivell, anormalitat, desequilibri...; les línies corbes que generen sensació d’activitat, dinamisme, agitació, tràfic, moviment, impuls, pressió, turbulència, convulsió...
L’aire: Es denomina aire a l’espai més o menys buit que es deixa entre els subjectes o objectes principals que apareixen en una imatge i els límits de l’enquadrament.
La simetria: Resulta agradable, dóna sensació d’estabilitat, però pot produir monotonia.
La asimetria: És més dinàmica, pot generar més inestabilitat i tensió.
-En quart lloc trobem els angles de visió que depenen d’on situem la càmera per enregistrar el pla; pot ser mig, picat, zenital o contrapicat; i el seu angle pot ser recte o aberrant.
-En cinquè lloc trobem la profunditat de camp que és la distància per davant i per darrera del subjecte enfocat que apareix nítida; que dependrà de la distància focal, l’obertura del diafragma i la distància entre la càmera i el subjecte.
-En sisè lloc trobem els moviments de càmera que es poden dividir en físics, on trobem la panoràmica (el tràveling) o els moviments òptics com el zoom.
-En setè lloc trobem la continuïtat, és a dir, la coherència temàtica i perceptiva, tant temporal com espacial que hi ha d’haver entre plans successius i que es regeix per tot un conjunt de normes audiovisuals (continuïtat en la direcció del moviment, en el vestuari o l’escenari, en la il·luminació. (Vídeo d'errors de continuïtat a varies pel·lícules)
-En vuitè lloc trobem el ritme que s’aconsegueix a partir d’una bona combinació d’efectes i d’una planificació variada. Aquest pot ser dinàmic o suau.
-En novè lloc trobem la il·luminació la qual es pot utilitzar com a recurs expressiu. Aquesta pot ser suau, dura, natural, artificial, directa, indirecta, picada, perpendicular, contrapicada, frontal, lateral o posterior; tot i que també s’ha de tenir en compta la temperatura del color, el balanç de blancs, la saturació, les tonalitats (colors freds/càlids)
-Seguidament torbem les transicions, es a dir les formes de connexió entre els diferents plans que poden ser per edició per tall, per encadenat, per fosa a negre, per obertura en negre, per cortineta, per desenfocament, per panoràmica, per escombrada, per imatge congelada o per emmascarament.
El segon power point ens introdueix una mica més a recursos visuals i lingüístics. A través d’aquest farem una anàlisi de diferents anuncis publicitaris, però per a fer l’anàlisi primer de tot hem de conèixer alguns conceptes:
Denotació: El significat deriva de la identificació dels elements que apareixen a la imatge i s’associa amb una lectura objectiva de la mateixa.
Connotació: La significació depèn de la interpretació que realitzi el lector i es considera la polisèmia del llenguatge audiovisual. Tot i que el missatge no està tancat, es pot parlar de lectures hegemòniques. A banda dels elements del llenguatge audiovisual, l’ús de recursos estilístics contribueix a modificar el significat denotatiu dels elements del missatge.
A continuació us presentaré els recursos visuals i lingüístics als que anomenem figures retòriques:
Metonimia: Substitució d'un element per un altre amb el que té una relació de tipus causa - efecte, continent - contingut, proximitat o context.
Denotació: Se'ns mostra una clau d'un cotxe ford amb un grabat en forma de ciutat en ella.
Connotació: En aquest anunci podem observar l'ús del recurs de la metonímia ja que a la imatge surt una clau que podem associar amb el cotxe, i més tenint en compte el missatge que se'ns dona "The city is in your hands" és a dir, que gràcies a aquest cotxe amb un gir de la clau podràs anar allà on vulguis.
Dins la metonímia podem trobar la sinècdoque, un tipus de metonímia que consisteix en prendre el tot per les parts.
Denotació: Una fotografia del Big Ben a Londres.
Connotació: En aquest cas consideraríem que és una sinècdoque en el cas que estiguéssim referint-nos a la ciutat de Londres tant sols amb la imatge del Big Ben com fan a moltes guies de viatge.
Hipèrbole: És una exageració que busca generar un major impacte en l'espectador. S'acostumen a realitzar imatges irreals, trucs i efectes especials.
Denotació: Una persona asseguda a una alçada molt elevada des de on es veu un parc aquàtic.
Connotació: En aquest cas podem veure l'exageració plasmada en aquest anunci del Beach Park a Brasil que té un tobogan conegut com Insano, de 41 metres d'alçada, on es diu que es donen velocitats de baixada de 105 kilòmetres per hora. Clarament a través de l'anunci ens volen donar a entendre que el tobogan és tant alt que estarem per sobre dels núvols i que ho gaudirem molt.
Metàfora: És una comparació molt exagerada on s'elimina un dels elements de la comparació. S'identifica un terme real amb un altre d'imaginari amb el que es manté una certa semblança.
Denotació: En aquesta imatge veiem un banc de peixos i dues mans.
Connotació: L'anunci utilitza la forma del banc de peixos per a substituir una imatge, la d'una revista, en la qual la persona pot submergir-se per, com diu l'anunci, "Discover a whole new world at your fingerstips", és a dir, descobrir un nou món als teus dits. Aquest anunci, cal dir que és de la revista World Traveller Magazine que es dedica a plasmar indrets interessants d'arreu del món.
Elipsis: És l'omissió d'un element que tot i així s'endevina.
Denotació: En aquest anunci podem veure una dona amb un vestit.
Connotació: Analitzant-lo podem dir que aquest vestit està realitzat mitjançant el seu propi cabell i tenint en compte que l'anunci és de Pantene Pro - V podem concloure que el seu cabell és tant suau, fort i lluent que se'l vol posar com a vestit perquè és elegant.
Comparació: Consisteix en la presentació de dos elements per tal que es puguin comparar les seves qualitats i propietats.
Denotació: En aquesta imatge podem veure un tauró i una forma semblant a un peix, però que si no llegim l'anunci no sabem ben bé que és.
Connotació: Quan analitzem l'anunci i llegim el que se'ns presenta, "Gafas de natación graduadas, dominio bajo el agua", "Disponible para miopia e hipermetropia; Pidelas en tu optica"; podem concloure que la imatge de sota el tauró que imitava la seva silueta són unes ulleres per bucejar i que tal i com diu l'anunci són graduades i que per tant en permetran nedar sense cap problema, convertint-nos en els més ràpids i amb una visió impecable com els taurons.
Contradicció o antítesi: Consisteix en mostrar una contradicció.
Denotació: En aquest anunci trobem un paraigües negre per la par de fora i amb un estampat de cel clar per la part de dins.
Connotació: La contradicció en aquest cas és clarament la imatge que ens projecta la part de dins del paraigües comparada amb la del exterior tenint en compte que el fem servir quan plou. D'aquesta manera ens intenten dir que tot i que plogui, tindrem un bon dia sobre els nostres caps.
Repetició: Consisteix en la repetició de determinats elements d'una imatge o seqüència.
Denotació: Veiem la figura d'un nen repetides vegades però cada cop més gras.
Connotació: Aquest anunci ens mostra que hem de prendre la nostra salut seriosament i dels nostres fills per a que no acabem d'aquesta manera. Aquest anunci és del govern de Buenos Aires per intentar conscienciar a la societat d'una bona alimentació.
Personificació: Comparació molt exagerada on s'elimina un dels elements de la comparació. S'identifica un terme real amb un altre imaginari amb el que es manté una certa semblança.
Denotació: Aquest anunci ens mostra una noia abraçada al que sembla una figura d'un noi.
Connotació: Analitzant l'anunci podrirem concloure en primer lloc que a la noia li agrada llegir, però quan llegim l'eslogan "If you really want to touch someone, send them a letter" entenem clarament que es tracta d'una empresa de missatgeria que intenta promocionar l'escriptura de cartes per a les persones a les que no podem veure.
Hipèrbaton: És una alteració de l'ordre lògic dels elements d'una imatge o seqüència, per exemple persones que caminen pel soste, canvis de prespectiva...
Denotació: Aquest anunci ens presenta una sèrie d'imatges que no segueix, a priori, l'ordre normal de pas de pàgina.
Connotació: Analitzant l'anunci podem veure que es tracten d'unes vitamines per ajudar a memoritzar i per això la pàgina es repeteix una i una altra vegada sense necessitat real de que la seqüència comenci i acabi on li pertoca.
Al·literació: Consisteix en la repetició d'una sèrie d'elements que tenen sons semblants. Com ara el següent fragment de la introducció de "L'Antàrtida" de Jacint Verdaguer: [...]"i roda com un carro el tro de guerra" [...].
Jocs d'idees i de paraules: Consisteixen en establir associacions, presentar idees que sobten utilitzant paraules amb doble sentit, conceptes ambigus, ironia...
Denotació: En aquest anunci veiem una sèrie d'agafadors de l'autobús amb forma peculiar.
Connotació: Quan analitzem l'anunci, podem veure que els agafadors fan la funció d'anunci, en aquest cas, anuncien un rellotges i curiosament, al moment de fer servir l'agafador podem comprovar com ens quedaria el rellotge al nostre canell.
Espero que us hagi agradat la publicació i que comenteu, en breu més!
Aquest blog està dedicat al mòdul de Tic - Tac del mòdul de CIE de la UAB! Aquí hi aniré incloent informació sobre tots els continguts i activitats que anem realitzant al llarg de les classes, espero que ho gaudeixis i que et sembli interessant!
