Les TIC en els processos d'ensenyament i aprenentatge

Al darrer seminari varem estar tractant els recursos tecnològics en els procesos d’ensenyament i aprenentatge a través de la següent presentació https://sites.google.com/site/cie3uab/usos-de-les-tic-en-l-educacio, tenint en compte:

- En primer lloc les infraestructures distingint entre l’accés a les xarxes telemàtiques (la velocitat de la connexió), el hardwre (equips, materials físics) i el software (programes, aplicacions).

Podem distingir diferents tipus d’entorns tecnològics en funció de les infraestructures disponibles: entorn d’aula amb Pissarra Digital, amb ordinadors de suport, entorns de treball per parelles o de forma individual, per treballar des de casa...

- En segon lloc els recursos com a mitjans d’ensenyament que on es poden ifentificar tres components: la dimensió sintàctica (referit al llenguatge, el sistema simbòlic utilitzat); la dimensió semàntica (connectada amb el contingut del missatge mediat) i la dimensió prgmàtica (vinculada a la funció, la forma en què poden ser utilitzats).

Mitjà didàctic vs. Recurs educatiu: El mitjà didàctic és qualsevol materil elaborat amb l’intenció de facilitar els processos d’ensenyament i aprenentatge, com ara el llibre de text; en canvi el recurs educatiu és qualsevol material que, en un context educatiu concret, sigui utilitzat amb una finalitat didàctica o per facilitar el desenvolupament de les activitats formatives.

Mitjans utilitzats en l’àmbit educatiu:

Mitjans impresos -> Predomina el llegutge textual tot i que també s’inclouen representacions icòniques. L’estructura tradicional dels llibres de text respon a una manera d’entendre l’ensenyment com la transmissió de coneixements. (llibres de text, enciclopèdies, quaderns de lectura, fitxes de lectura, fitxes d’activitats, còmics...)

Mitjans audiovisuals -> La presència no és tan massiva com en el cas dels mitjans impresos. Possibiliten les diferents formes de representació del coneixement, així com desenvolupar una alfabetitzció visual per part de l’alumnat. La introducció de recursos audiovisuals suposa un increment de la feina del docent a l’hora de planificar el procés d’ensenyament. (cinema, televisió i vídeo). Tot i així aquests recursos poden presentar dificultats del professorat (manca de formació tècnica i didàctica) o del centre (baix nombre d’equips i ubicació allunyada de l’entorn destinat  les classes)

Mitjans informàtics ->  Són dispositius de tractament automàtic de la informció que permeten produir, gestionr, emmagatzemar i intercanviar la informció; tenen una gran versatilitat i serveixen com a mitj`de comunicació.

A continuació us presento una sèrie d’aplicacions informàtiques (OECD, 2001):

Eines de tipus general: (Editors de text, presentacions, fulls de càlcul…) Gran protagonisme, es requereix un ús innovador i creatiu per part dels docents.

Eines per al docent: (Editors de cursos en línea, sistemes de projecció, PDI…) Preparació sessions, visualització de materials amb el grup.

Comunicacions: (Correu electrònic, videoconferència, xat…)  Visió de l’ensenyament que sobrepassa els murs del centre educatiu.

Recursos: (Basats en la web (generals o específicament disenyats per a l’ensenyament))  Aprenentatge orientat a l’adquisició i desenvolupament de habilitats.

Ensenyament assistit per ordinador: (Realització d’exercicis relacionats amb un determinat tipus de continguts)  Aprenentatge individual, s’adapten bé a models transmissius d’E/A.

Sistemes d’aprenentatge integrats: Recullen i informen del progrés. Inclouen programes d’ensenyament assistit per ordinador, requereixen una certa alfabetització informàtica per part de l’alumnat.

Eines de gestió: (Procediments a classe, administració del centre, publicació de resultats, comunicació…) Seguiment del progrés de l’alumnat, gestió dels recursos financers, humans i educatius, possibilitat de comunicar-se amb les families.

- En tercer lloc les metodologies, és a dir, el tipus d’ús de les TIC:

Ús trasmissor – reproductor -> Els materials s’utilitzen com la fornt principal del que s’enseny; els docents i els estudiants són els consumidors de la informació; es potencia un aprenentatge memorístic o l’adquisició de rutines cognitives i hi ha una preocupació pels resultats.

Ús pràctic – situacional -> Els subjectes s’apropien dels materials per utilitzar-los segons els seus interessos i necessitats; les tasques plantejades són obertes, tenen en compte les dimensions contextuals i processuals de l’ensenyament i el desenvolupament de problemes – projectes que no tenen una única solució ni una única forma de resoldre’ls.

Ús crític – transformdor -> Relació estreta i simultània entre teoria i la pràctic; els mitjans s’utilitzen com elements d’anàlisi, reflexió, crítica i transformació de pràctiques d’ensenyament i de missatges portadors de valors no desitjats i on els alumnes i professors són considerats com a éssers anlítics, reflexius, constructors i transformadors de pràctiques i informacions.

Finalment, hi ha tres escenaris a analitzar respecte a les reaccions dels centres docents per adaptar-se a les TIC i al nou context cultural (Aviram, 2002):

Escenari tecnòcrata -> La intorucció de les TIC consisteix en realitzar petits ajustos; una primera fase de l’alfabetització digital es centre en aprendre sobre les TIC i la següent en aprendre de le TIC.

Escenari reformist -> Es desenvolupen activitats per prendre sobre i de les tic; s’introdueixen nous mètodes d’ensenyament – aprenentatge sonstructives que contemplen l’ús de les TIC com a instrument cognitiu i els usos per a una educació menys instructiva: cerc d’informació, simulacions... en la que s’inclouen activitats de tipus interdisciplicar i col·laboratives.

Escenari holístic -> Els centres desenvolupen una profunda reestructuració de tots els seus elements; les TIC s’utilitzen per activitats que d’una manera no podrien fer-se.

Seguidament,  partir del visionat del reportatge sobre el projecte EDUCAT 1x1 que es pot trobar a http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=57687  analitzarem els elements que intervenen a l’hora d’utilitzar les TIC en l’entorn escolar. 

Anàlisi de l’ús de les TIC en el projecte EDUCAT 1x1

“El Projecte EduCAT 1x1 dóna noves dotacions a les aules, proporciona un ordinador portàtil a cada alumne i comprèn el desplegament exploratori dels llibres digitals. Constitueix com a tal una aportació més, destinada a l'adquisició i el desenvolupament de les competències necessàries en la societat del coneixement. Aquest reportatge recull les experiències de l'alumnat i el professorat d'alguns centres on s'aplica el projecte.”

- Infraestructures (equipaments, accés a la xarxa, programari, disponibilitat, ubicació...etc.)

Trebal col·lboratiu es fa molt més fàcil a través d’aquest tipus de mètode.

L’accés  la la xarxa és sobint un impediment donat que a vegades l’internet falla i el programa se’ls hi queda penjat.

Els equipaments no són del tot adequats donat que les aules no estàn preparades per a les activitats, els nens i nenes no  disposen d’endolls per a que no se’ls acabi la bateria i les aules no estan preparades per a que els portatil i la interacció entre els alumnes es relitzi de forma adequada.

El programari en ocasions pot ser l’adequat si sempre fan us del mateix tipus de programes, tot i que seria interessant poder tenir llibres digitals per a tots els cursos i assignatures homologats.

- Recursos (ús de llibres didàctics, així com altres recursos i entorns de treball online)

Els recursos són molt aplicables en cada moment a través de imatges, és per això que com a tal els llibres didàctics, l’ús del moodle... fan de l’adquisició de coneixements una tasca molt més dinàmica i col·lborativa per als nens i nenes cosa que els motiva per seguir endevant.

- Metodologies (dinàmiques de treball, elements a tenir en compte)

És evident que la majoria de les metodologies emprades aconsegueixen un millor resultat que les que s’utilitzaven anteriorment. El fet de poder ser crítics i autònoms amb el que fan mentre col·lboren els ajuda en tot moment.

 Altres aspectes a tenir en compte :

 - Quin és el rol del docent? La introducció de les TIC modifica la relació professor-alumne?

El professor ha passat d’explicar el tema en primera persona a estar al darrera de la informació. Tot i així solen compaginar el mètode antic amb el de les TIC per a que no sigui tant monòton. Així doncs els professors fan el paper d’acompayar al seu alumnat en l’adquisició significativa de coneixements.

- Quin és el rol de l’alumne?

L’alumne adquireix unes capcitats per a l’adquisició dels coneixents molt més ràpida a través dels ordinadors. Poden trobar molt més ràpid la informació i amb molts més exemples podent relacionar-se més d’una forma diferent, des del moodle... Utilitzen el llibre digital prèviament i el moodle que és realitzada pels mestres. Així doncs els alumnes adquireixen un rol més autònom en el seu propi aprenentatge on poden col·laborar entre ells.

- Formació del professorat.

El professor ha d’haver tingut una certa interacció amb el programari per poder fer-ne us així com una formació amb l’ús de la xarxa... El professorat ha d’estar-hi interessat i cal que s’ajudin entre ells crent més cooperació i cohesió amb més reunions proposant activitats a través del moodle...

- Quines competències es pretén que l’alumne adquireixi mitjançant l’ús de les TIC?

L’ús dels llibres digitals els permet col·laborar i que es cohesionin més com a grup d’una forma més activa, facilitant el seu aprenentge. L’alume apren a aprendre autònomament, i per tant és l’amo dels seus aprenentatges. Creuen important, però col·lborar amb els metres per ajudar-los a millorar.

- Crítiques que ha tingut la implantació del projecte EDUCAT 1x1

Una de les crítiques que ha rebut és el fet de que no tots els alumnes hagin rebut aquests portàtils, a més s’hauria de replantejar el fet de que se’l puguin endur a casa donat que d’aquesta manera en poden fer un ús indegut...

 A partir de l’anàlisi dels elements esmentats, valoreu el projecte. Considereu que la iniciativa EDUCAT 1x1 pot contribuir a la reducció del fracàs escolar? Quins són els elements imprescindibles per a què el projecte tingui èxit?

Crec que l iniciativa es correcte però prematura donat que pot ser el fet d’otorgar un portàtil a alguns alumnes no és la millor solució. Tot i així en els cassos que els tenen és pot veure clarament una millora com a mínim en el seu interés degut a la intenció educativa del professors, als recursos visuals utilitzats... Per a que aquest projecte tingui èxit hauria de ser aplicat a totes les escoles i cursos, des de primaria fins al batxillerat, per a que els alumnes puguin tenir uns aprenentatges més automatitzats i significatius on hi hagi un pla clar i establert igual per a tots els cursos de totes les escoles. Cal dir però que pot ser el fet d’endur-se’l a casa no seria la millor solució, sinó que la simple implantació d’una pantalla amb possibilitat de teclat i ratolí serien suficients.